Ortodòncia infantil
QUAN FER LA PRIMERA REVISIÓ D’ORTODÒNCIA?
La visita a l’ortodoncista ha de ser una experiència divertida i agradable. Això s’aconsegueix d’una manera més senzilla si fem que des de petits els nostres fills vagin al dentista amb normalitat i a fer-se revisions dentals periòdiques amb l’odontopediatra.
L’Associació Espanyola d’Especialistes en Ortodòncia, recomana que tots els nens realitzin una revisió d’ortodòncia amb l’ortodontista abans dels 7 anys. Generalment a aquesta edat no cal tractament d’ortodòncia, però l’ortodontista pot detectar problemes en el creixement dels maxil·lars o de les dents quan el nen té encara les seves dents de llet. Això permet tractar-los en el moment ideal. Si fem revisions primerenques, podem realitzar tractaments preventius, interceptius, ortopèdics i/o funcionals. Aquest tipus de tractaments ajuden a un millor desenvolupament ossi i de l’estructura facial. Podem millorar el perfil del petit i evitar problemes futurs.
SIGNES QUE INDIQUEN POSSIBLE NECESSITAT D’ORTODÒNCIA
Si encara no ha portat el seu fill a l’ortodontista perquè li faci una valoració, l’ensenyem un llistat amb els signes que indiquen la possibilitat de necessitar un tractament d’ortodòncia:
-
Problemes en mastegar
-
Apinyament o falta d′espai a les dents
-
Respiració per la boca
-
Llepar-se el dit
-
Paladar estret
-
Mossegada creuda
(les dents de dalt mosseguen per fora de les de baix)
-
Mossegada oberta
(les dents superiors no aconsegueixen xocar amb els de baix, a nivell anterior)
-
Duraders, estables i naturals
-
Sorolls en obrir i tancar la mandíbula
-
Dents superiors molt sortits
-
Problemes de parla, on s′interposa en excés la llengua
-
Mandíbules o dents de grandària desproporcionada respecte la resta de la cara
LA IMPORTÀNCIA DE LES DENTS DE LLET
Les dents temporals o dents “de llet” són molt importants, ja que permeten el correcte desenvolupament del nen. Els nens tenen 20 dents de llet que comencen a sortir sobre els 6 mesos d’edat i continuen sortint fins als 3 anys aproximadament. Les dents de llet són vitals per a una adequada nutrició, un correcte desenvolupament del llenguatge, l’autoestima, i actuen de marcadors de posició per a les dents permanents.
LES MALOCLUSIONS MÉS FREQÜENTS
-
Apinyament
Es produeix quan simplement no hi ha prou espai a les arcades dentals per albergar totes les dents amb normalitat. Si es deixa sense tractar, l’apinyament dental pot produir un augment de la probabilitat de desenvolupar malalties de les genives i càries, ja que les dents resulten més difícils de netejar, i pot evitar que les dents desenvolupin les seves funcions amb normalitat.
-
Diastemes o espais entre les dents
Es dóna quan hi ha massa espai en els maxil·lars. Es pot causar per tenir dents petites, per un mal creixement dels ossos maxil·lars, per força excessiva de la llengua, per pèrdua de dents … Els problemes d’espai poden donar lloc a malalties periodontals, com la gingivitis i la periodontitis que, si no es tracten, poden conduir a la pèrdua de dents.
-
Mossegada oberta
Ens trobem davant d’una mossegada oberta quan les dents incisives superiors i inferiors no es toquen al mossegar. Això afecta d’una manera agressiva a la part posterior, ja que s’exerceix una gran pressió i desgasta els queixals en excés.
-
Mossegada creuada
Passa quan les mandíbules superior i inferior no estan ben alineades a nivell transversal. Es produeix quan un o diverses dents superiors mosseguen per dins de les dents inferiors. Es pot donar a nivell unilateral, bilateral o fins i tot a nivell anterior. Aquest problema pot provocar desgast de les dents, pèrdues d’os, problemes articulars i de les genives.
-
Sobremossegada
Passa quan les dents superiors es solapen significativament sobre les dents inferiors. Sol causar un deteriorament de l’os maxil·lar a aquest nivell i un major desgast dels incisius superiors a nivell palatí i dels inferiors en alçada. També pot provocar problemes molt dolorosos en les articulacions.
Per poder diagnosticar el tipus d’oclusió dels seus fills; és molt important fer una primera revisió abans dels 7 anys, i fins i tot molt més important fer-les de forma periòdica a partir d’aquesta edat, ja que és primordial veure l’evolució i el desenvolupament per poder diagnosticar maloclusions. Després de valorar el cas, l’ortodontista determinarà el millor moment per tractar-lo.